Contact
schliessen

Filtern

 

Bibliotheken

Logo der Bibliothek

Siegel TU Braunschweig Universitätsbibliothek Braunschweig
You do not seem to be within the network of Braunschweig University.
As student, researcher or staff member of Braunschweig University you can use the VPN service to gain access to electronic publications.
Alternatively, you can use your university username and password via Shibboleth to gain access to electronic publications with certain publishers. You can find more details in our Blog (in German).

Un model de dret comparat: l'organització judicial a Suïssa

A Suïssa existeix una organització judicial molt descentralitzada. Els cantons assumeixen un paper clau en el disseny de l’estructura judicial del país. Atès que la Confederació helvètica es compon de vint-i-sis cantons i existeixen, a més, tribunals federals, l’estudi del conjunt de l’organigrama j... Full description

Main Author: Anna M. Pla Boix
Contained in: Revista Catalana de Dret Públic (01.06.2008)
Journal Title: Revista Catalana de Dret Públic
Fulltext access: Fulltext access (direct link - free access)
Availability is being checked...
Interlibrary loan: Check possibility for interlibrary loan
Links: Additional Link (doaj.org)
Additional Link (revistes.eapc.gencat.cat)
Fulltext access (doaj.org)
Fulltext access (doaj.org)
ISSN: 1885-5709
Language: Catalan
German
English
Spanish
French
Italian
Physical Description: Online-Ressource
PPN (Catalogue-ID): DOAJ039647307
more publication details ...

Associated Publications/Volumes

  • Associated records are being queried...
more (+)
Internes Format
LEADER 03440nma a2200265 c 4500
001 DOAJ039647307
003 DE-601
005 20190322071924.0
007 cr uuu---uuuuu
008 190322s2008 000 0 cat d
035 |a (DE-599)DOAJfd287035ee19411d90b7721bdae27a27 
040 |b ger  |c GBVCP 
041 0 |a cat  |a ger  |a eng  |a spa  |a fre  |a ita 
100 0 |a Anna M. Pla Boix  |e verfasserin  |4 aut 
245 1 3 |a Un model de dret comparat: l'organització judicial a Suïssa  |h Elektronische Ressource 
300 |a Online-Ressource 
520 |a A Suïssa existeix una organització judicial molt descentralitzada. Els cantons assumeixen un paper clau en el disseny de l’estructura judicial del país. Atès que la Confederació helvètica es compon de vint-i-sis cantons i existeixen, a més, tribunals federals, l’estudi del conjunt de l’organigrama judicial exigeix prendre en consideració, almenys, vint-i-set sistemes diferents. Aquesta forta descentralització i diversitat es projecta, a més, a un doble nivell: primerament a nivell horitzontal, en la mesura que cada cantó compta amb la seva pròpia organització judicial, garantida a la constitució cantonal respectiva i regulada a la llei cantonal corresponent d’organització judicial; segonament, la descentralització també es projecta a nivell vertical, perquè fins ara, el dret processal civil, penal o administratiu també ha estat competència cantonal i, en conseqüència, ha variat d’un cantó a l’altre.  Les disfuncions que presentava aquest model s’han procurat resoldre amb una reforma legislativa important del sistema judicial, la qual ha exigit dur a terme una reforma constitucional prèvia, avalada per referèndum popular el 12 de març de 2000. S’encetava així un ambiciós projecte de reforma judicial, que cronològicament s’ha dividit en tres grans etapes: una primera, que consistia en una revisió total de l’organització judicial federal, la qual es va concloure l’1 de gener de 2007 amb l’entrada en vigor de la nova Llei sobre el Tribunal Federal i la Llei sobre el Tribunal Administratiu Federal, mentre que la segona etapa i la tercera se centraran a aconseguir la unificació del dret processal civil i penal suís. En aquest procés de reforma judicial s’ha vetllat per no lesionar la competència i l’autonomia cantonal en matèria d’organització judicial.  En aquest escenari, l’article descriu, succintament, els principals eixos d’aquesta organització judicial. I per fer-ho, formalment, s’estructura en tres epígrafs: el primer apunta l’interès, des de la perspectiva del dret comparat, de l’estudi del federalisme judicial helvètic, útil per veure un model diferent d’adaptació de l’administració de justícia a l’estructura descentralitzada d’un país; el segon epígraf analitza la regulació de la matèria judicial a la Constitució federal de 18 d’abril de 1999 i, finalment, el darrer epígraf conté una anàlisi de l’organització judicial federal i cantonal. 
773 0 8 |i In  |t Revista Catalana de Dret Públic  |g  (01.06.2008)  |w (DE-601)DOAJ000105058  |x 1885-5709 
856 4 0 |y DOAJ  |u https://doaj.org/article/fd287035ee19411d90b7721bdae27a27 
856 4 0 |u http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/2157 
856 4 0 |u https://doaj.org/toc/1885-5709 
856 4 0 |u https://doaj.org/toc/1885-8252 
912 |a GBV_DOAJ 
951 |a AR 
952 |j 2008  |b 01  |c 06